Manuel Fraga al Congrés del PP al 1990 - Cadena Ser
Manuel Fraga Iribarne, personatge clau de la política espanyola, ens ha deixat recentment a l’edat de 89 anys. La seva mort no ha deixat indiferent a ningú. Són moltes les lamentacions per la seva mort i la gratitud expressada per la seva tasca política, però també són moltes les crítiques pel seu caràcter i la seva vinculació amb el règim franquista. Abans de jutjar potser cal llegir una mica sobre aquest personatge.
Manuel Fraga va néixer a Galícia l’any 1922. Va cursar estudis de Ciències Polítiques i Dret, i els qui el coneixien confessen que tenia un cap privilegiat. Des de ben jove es va interessar per la política i aviat va arribar a ser ministre sota el règim de Franco. Entre 1962 i 1969 va ser ministre d’Informació i Turisme, des d’on va promoure el creixement de la indústria turística a Espanya amb el conegut slogan “Spain is different” i es va produir l’anomenat boom turístic. El 1966 va impulsar la Llei de Llibertat de Premsa, també coneguda com Llei Fraga, que va permetre el sorgiment de mitjans de comunicació externs al règim i un gran pas per la llibertat d’expressió.
Fraga era el màxim exponent del sector reformista que defensava una apertura del règim i un conjunt de reformes socials i econòmiques que es distanciessin de l’autarquia i l’aïllament. Aquestes reformes aperturistes i tolerants com la Llei Fraga van provocar dures crítiques als sectors franquistes més conservadors, els anomenats immobilistes, i finalment van treure’l del ministeri per ser enviat a Regne Unit com ambaixador.
Un cop mort Franco, Fraga va tornar de Londres per formar part del primer govern, com a ministre de Governació i vicepresident, que va dirigir el rei Joan Carles I amb Carlos Arias Navarro. Durant el seu mandat va fer reformes, però també va viure grans agitacions socials ciutadanes que clamaven per eleccions.
Fraga era un dels líders que aspiraven a la Presidència, però finalment es va imposar Adolfo Suárez, qui també va formar part del règim franquista. També va ser un dels Pares de la Constitució i de la Democràcia espanyola.
Inspirat en el Partit Conservador britànic, Fraga va fundar i liderar Alianza Popular, el que després esdevindria Partido Popular. A banda de líder de l’oposició, també va ser eurodiputat i finalment President de la Xunta a Galícia durant 15 anys amb majoria absoluta. Des de Galícia va portar a terme un fort lideratge que el va convertir en un dels exponents polítics del galleguisme. El 2005 va perdre el govern de Galícia. D’ençà ha estat senador per Galícia fins el 2011, quan va abandonar la política activa per la seva avançada edat.
Aquesta és la biografia d’un home que ho ha estat tot en política, excepte president del Govern. Un dels homes a qui hem d’agrair la reconciliació dels espanyols, la nostra Constitució, la nostra democràcia i grans progressos a Galícia, i encara va tenir temps per escriure nombrosos llibres. A més a més, en temps on la política és durament qüestionada, ell és un exemple per tothom. Cap cas de corrupció i una clara vocació pel servei públic.
Malgrat aquesta impressionant vida, hi ha molts que no reconeixen el gran paper que va portar a terme en la història recent espanyola degut al seus vincles amb Franco. És trist que es critiqui la seva tasca per aquests vincles quan a altres polítics com Adolfo Suárez, també exministre de Franco, no se’ls ha criticat mai. Altres líders i fundadors de partits d’esquerres com Santiago Carrillo o Pablo Iglesias també serien injustament jutjats si només observem els aspectes poc democràtics i dictatorials que van manifestar en ocasions.
Cal no descontextualitzar les coses i sobretot entendre un concepte clau: les coses es poden canviar des de dins. Fraga, Suárez, Carrillo i molts altres, van treballar dur per la Transició i durant la seva vida van impulsar reformes i aperturisme que han fet possible que Espanya sigui avui un país del qual ens podem sentir orgullosos.
No fem judicis de valor ni reduïm tot a una perspectiva simple, Fraga és molt més que el que molts ens volen fer creure, i davant una mort s’ha de mostrar com a mínim respecte. No nego que Fraga ha estat un personatge controvertit: no tenia pèls a la llengua i tenia un caràcter molt fort, però això és el que forja els líders, quelcom distintiu. Ell era així, espontani, natural i treballador incansable, però sobretot apassionat de la política i d’Espanya.
Antonio Alcalde
Article aparegut a www.liberal.cat
[...] aparegut a http://www.liberal.cat i a NNGG Barcelona Advertisement GA_googleAddAttr("AdOpt", "1"); GA_googleAddAttr("Origin", "other"); [...]
¡Cayó, cayó la gran Babilonia! Se ha convertido en habitación de demonios, en guarida de todo espíritu inmundo y en guarida de toda ave inmunda y aborrecible. Porque todas las naciones han bebido del vino de la pasión de su inmoralidad, y los reyes de la tierra han cometido actos inmorales con ella, y los mercaderes de la tierra se han enriquecido con la riqueza de su sensualidad.
Y oí otra voz del cielo que decía: -Salid de ella, pueblo mío, para que no seáis cómplices de sus pecados ni participéis de sus castigos. Pues porque muy pronto, habra una hecatombe 2012.